L’Internationale
Què? L’Internationale és una confederació de museus, organitzacions artístiques i universitats de l’àmbit europeu. Fundada el 2009, el seu nom prové de l’himne dels treballadors, compost en el segle XIX per Eugène Pottier.
Per què? L’Internationale es va fundar per oferir un model alternatiu a la globalització de les institucions artístiques que reprodueixen les estructures multinacionals de poder i la seva distribució centralitzada del coneixement. Amb el convenciment que l’art és una plataforma per al debat social, defensem un nou model internacionalista del patrimoni que promogui el patrimoni comú, a través d’arxius interconnectats i una aproximació des dels seus agents, i que alhora fomenti l’emancipació individual i col·lectiva.
Qui? En la seva configuració actual, L’Internationale agrupa set de les principals institucions artístiques d’arreu d’Europa: el Muzej Suvremene Umjetnosti (MSU) (Zagreb, Croàcia); el Museo Reina Sofía (Madrid, Espanya); el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona, Espanya); el Museum van Hedendaagse Kunst (M HKA) (Anvers, Bèlgica); el Muzeum Sztuki Nowoczesnej (MSN) (Varsòvia, Polònia); el Salt (Estambul, Turquia), i el Van Abbemuseum (Eindhoven, Països Baixos). També compta amb la participació de l'Institute of Radical Imagination (Nàpols, Itàlia), tranzit.ro (Bucarest, Cluj i Iasi, Romania)i el Visual Culture Research Center (VCRC) (Kíev, Ucraïna). L’Internationale té tres socis dins de l’àmbit acadèmic –el HDK-Valand (Göteborg, Suècia),el National College of Art and Design (NCAD) (Dublín, Irlanda) i el ZRC SAZU (Ljubljana, Eslovènia)–, així com tres organitzacions associades:l’Irish Museum of Modern Art (IMMA) (Dublín, Irlanda), el MG+MSUM (Ljubljana, Eslovènia) i el WIELS (Forest, Bèlgica).
Com? El finançament de L’Internationale prové principalment del programa Creative Europe de la Unió Europea. El programa actual finançat per la UE, ‘Museum of the Commons’ (Museu dels Comuns), es desenvolupa entre febrer del 2023 i desembre del 2026 i inclou una ajuda de 2 milions d’euros, amb el corresponent cofinançament col·lectiu aportat pels socis del programa. La labor de la confederació es materialitza en la programació d’esdeveniments (exposicions, seminaris, escoles, residències artístiques, programes públics), recerca i publicacions (a través de L’Internationale Online) i tasques de comunicació.
Museu dels Comuns
Aquest és el quart projecte de cooperació liderat per L’Internationale, i se centra en qüestions climàtiques, cooperació translocal i estratègies artístiques al voltant de la reparació colonial. A ‘Museum of the Commons’ (Museu dels Comuns) s’entrellacen tres eixos temàtics transversals, que es corresponen amb els principals reptes a què s’enfronten les societats contemporànies:
L’eix relacionat amb el ‘clima’ aborda l’actual crisi climàtica del planeta, la sostenibilitat de les pràctiques i processos institucionals, artístics i culturals i la transformació urgent de les nostres polítiques, societats, cultures i formes de vida cap a models més ecològics.
El segon eix, que gira al voltant de les ‘institucionalitats situades’, posa en qüestió el paper dels museus i les organitzacions artístiques com a agents dins de complexes xarxes socials i ecosistemes, per tal de cercar noves maneres de democratitzar les institucions i fer que siguin més obertes, inclusives i útils.
L’últim eix aborda el ‘passat en el present’ i se centra en com les nostres històries locals i compartides juguen un paper fonamental en la construcció d’identitats, polítiques, societats i cultures contemporànies. Alhora, aprofundeix en la persistència i l’impacte prolongat de la violència ambiental i colonial, tant històrica com actual. La confederació pretén així mobilitzar l’art i la cultura com a eines estratègies en els processos de guariment, reconstrucció i reparació dels danys ocasionats.
Aquests eixos temàtics o fils de contingut es despleguen a través de les diferents activitats de la xarxa: escoles, seminaris, residències, programes públics i exposicions. Cada dos mesos té lloc una reunió en línia amb les assemblees de cada eix. A més, hi ha un consell editorial que decideix el contingut i direcció de L’Internationale i un grup de visibilitat que formula i implementa un pla de comunicació per a tota la xarxa.
Governança: Museum of the Commons disposa d’una junta de projecte amb representants de cada institució. Un representant de L'Internationale Association. L’editor en cap / responsable de recerca i la cap de projecte es reuneixen cada mes. El presideixen les caps de projecte.
Caps de projecte: Magda Lipska, Bogna Stefańska
Junta del projecte: Nick Aikens (LI/HDK-Valand), Manuel Borja-Villel (LIA), Vasyl Cherepanyn (VCRC), Fatma Çolakoğlu (Salt), Charles Esche (VAM), Annie Fletcher (IMMA), Sabel Gavaldon (MACBA), Sarah Glennie (NCAD), Magda Lipska (LI/MSN), Nav Haq (M HKA), Joanna Mytkowska (MSN), Martin Pogačar (ZRC SAZU), Gabriella Riccio (IRI), Manuel Segade (MNCARS), Bogna Stefańska (LI/MSN), Raluca Voinea (tranzit.ro), Martina Vovk (MG+MSUM), Mick Wilson (HDK-Valand)
Història de L’Internationale
L’Internationale es va fundar el 2009. Els seus socis fundadors van ser la Moderna Galerija de Ljubljana, la Július Koller Society de Bratislava, el MACBA de Barcelona, el Van Abbemuseum d’Eindhoven i el Museum van Hedendaagse Kunst d’Anvers. L’objectiu original de la xarxa era fundar una nova organització transinstitucional de cinc museus i arxius europeus, contemplada com a una col·laboració a llarg termini, amb l’ús col·lectiu de les col·leccions i arxius dels seus membres com a base. Una de les finalitats era qüestionar els relats habituals que dominen l’àmbit de l’art i investigar les comparacions i diferències locals. Fugint de les ambicions hegemòniques i globals de les grans institucions de l’art contemporani, L’Internationale proposava una col·laboració entre museus, cadascun amb la seva pròpia història i lectura de la col·lecció, com a forma d’instigació de discursos culturals i transnacionals en plural. El projecte biennal ‘1957–1986. Art from the Decline of Modernism to the Rise of Globalisation’ (L’art des del declivi del modernisme fins a l’auge de la globalització), que va tenir lloc entre octubre del 2010 i octubre del 2012, va ser el primer pas dins d’aquesta col·laboració a llarg termini.
El segon programa, ‘The Uses of Art’ (Els usos de l’art), proposa noves lectures de la història de l’art europeu per al públic en general. Els socis d’aquest programa van ser la Moderna Galerija de Ljubljana, el MACBA de Barcelona, el Museo Reina Sofía de Madrid, el Museum van Hegendaagse Kunst d’Anvers, el Salt d’Estambul i el Middlesbrough Institute of Modern Art (mima). També van passar a formar part de la confederació dos socis de l’àmbit acadèmic: l’School of Art and Design de la Universitat John Moores de Liverpool i la Koninklijke Academie voor Schone Kunsten de Gant (KASK). El programa ‘The Uses of Art’ va inaugurar L’Internationale Online, sota la direcció de l’editora en cap Nataša Petrešin-Bachelez. El programa es va dur a terme entre el 2013 i el 2017, i es fonamentava en la prolongada història de la societat civil, seguint-ne el rastre cap a les revolucions ciutadanes del 1848, a través de guerres i canvis socials, i fins a les revolucions del 1989 i les crisis econòmiques actuals. Els responsables del projecte ‘The Uses of Art’ van ser Steven ten Thije i Maria Mallol.
El tercer programa finançat per la UE, ‘Our Many Europes’ (Les moltes Europes que tenim), va tenir lloc entre el 2018 i el 2022. Els socis d’aquest projecte van ser la Moderna Galerija de Ljubljana, el MACBA de Barcelona, el Museo Reina Sofía de Madrid, el Van Abbemuseum d’Eindhoven, el Museum van Hedendaagse Kunst d’Anvers, el Salt d’Estambul i el Muzeum Sztuki Nowoczesnej de Varsòvia. Els socis acadèmics van ser l’HDK-Valand (seu de L’Internationale Online) i el National College of Art and Design de Dublín. El projecte se centrava en els anys noranta, dècada en què neix l’Europa contemporània. ‘Our Many Europes’ es proposava d’explorar aquesta dècada fonamental per a l’art i la societat, alhora que instaurava noves estratègies museístiques que consideraven la ciutadania com a agent activa en una societat diversa i plural. L’editora en cap de L’Internationale Online durant el projecte ‘Our Many Europes’ va ser Corina Oprea. Les responsables del projecte van ser Sara Buraya Boned i Maria Mallol.
El 2020, L’Internationale va constituir a Bèlgica una associació independent com a entitat legal, amb la finalitat de donar suport a la recerca i la programació d’iniciatives juntament amb els projectes principals finançats per la UE. El 2021, l’associació L’Internationale va presentar el Democracy Pavilion (Pavelló de la Democràcia). Aquest «pavelló» es va inaugurar com a congrés internacional a Ljubljana entre el 9 i l’11 de març del 2022, organitzat per l’associació en col·laboració amb el ZRC SAZU. El Democracy Pavilion es va començar a planejar a finals del 2021. Tot i això, a causa de la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022 per part de l’exèrcit rus, la plataforma es va fer servir per mostrar solidaritat amb el poble ucraïnès i condemnar la invasió militar que ha afectat milions de civils. El Democracy Pavilion for Europe forma part del Pavelló Europeu, una iniciativa de la Fundació Cultural Europea que té per objectiu promoure i donar suport a projectes artístics que imaginen futurs desitjables i sostenibles per a Europa. El Pavelló Europeu va començar de la mà de la Fundació Cultural Europea, amb seu a Amsterdam, i es desenvolupa en col·laboració amb la Camargo Foundation, la Kultura Nova Foundation i la Fondazione CRT.
El 2022, amb la presentació del projecte del ‘Museum of the Commons’, L’Internationale va evolucionar més que mai, arribant als catorze socis i tres membres associats, i amb una nova visió centrada en el contingut, que s’implementa a través de les assemblees, i una nova estructura de govern.
L'Internationale Online
Què? Des del 2013, L’Internationale Online és la plataforma comuna de la confederació per a la recerca, el debat i la comunicació. És un espai on els projectes artístics, la recerca i els textos publicats s’entrecreuen amb les activitats, col·leccions i arxius de les institucions que en formen part. Inclou una biblioteca amb les publicacions de la plataforma, així com de les institucions associades, que estan disponibles per a descarregar. L’Internationale Online també funciona com a plataforma perquè els membres de la xarxa puguin publicar declaracions i articles d’opinió sobre debats polítics, culturals i d’actualitat.
Per què? L’Internationale Online neix com a plataforma compartida entre els membres de la confederació i ofereix un espai on els trets comuns i les diferències es posen de manifest i formen part del debat. Alhora, aborda les publicacions com un diàleg en curs que s’estableix amb les diverses activitats de L’Internationale.
Com? El consell editorial, en diàleg amb companys i companyes de tota la xarxa, encarreguen les contribucions per a la plataforma. Actualment, aquestes contribucions estan pensades dins dels tres eixos temàtics del projecte ‘Museum of the Commons’: ‘Clima’, ‘Institucionalitats situades’ i ‘Passat en el present’, que apareixen etiquetats als articles. La plataforma també inclou contribucions produïdes dins de la mateixa xarxa.
Colofó
Consell editorial:
Nick Aikens, María Berríos, Sara Buraya Boned, Fran MM Cabeza de Vaca, Lama El Khatib, Charles Esche, Annie Fletcher, Sabel Gavaldon, Jasna Jakšić, Christina Kennedy, Cathryn Klasto, Helena Kritis, Magda Lipska, Bojana Piškur, Martin Pogačar, Ovidiu Țichindeleanu, Ezgi Yurteri, Yolande Zola Zoli van der Heide
Editor en cap i Responsable de recerca:
Nick Aikens
Editora adjunta:
Tove Posselt, Anna Granqvist
Correctores:
Rebecca Bligh, Hannah Gregory, Janine Armin
Disseny gràfic:
Anja Groten
Desenvolupament web:
Joel Galvez
Accessibilitat i ecologia del web:
Karl Moubarak
Font:
AUTHENTIC Sans Pro
Consultoria ecològica:
Digital Ecology Institute
Coordinació general:
HDK-Valand (Universitat de Göteborg)
Cap de projecte:
L'Internationale
Finançament:
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen al seu(s) autor(s) i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d'ells.