’internationale
To share this contribution please copy the url below
EN ca

Si no alcem la veu, tot continuarà igual

L’Internationale Confederation
 

Nosaltres, membres de L’Internationale, parlem en un moment en què el genocidi dels palestins es retransmet arreu del món, i mentre els que s’hi manifesten en contra són silenciats.

Parlem mentre el món de la cultura torna a patir l’amenaça de la censura, l’autocensura, la precensura, la policia del llenguatge, la cancel·lació i la retirada d’invitacions i finançament a les veus políticament dissidents.

Parlem mentre el món de la cultura s’ha convertit en un camp de batalla.

Veiem que és imperatiu superar el nostre fracàs col·lectiu a l’hora de trobar una veu comuna. Veiem que és imperatiu que parlem tots plegats, una iniciativa que no sempre és permesa ni fomentada i que sovint es veu amb desconfiança.

Parlem amb amics i aliats que ens empoderen amb la seva valentia i les seves paraules.



Ens dirigim als artistes, poetes i escriptors que es neguen a ser còmplices en el silenci, que entenen que callar és prendre posició.

Als treballadors culturals que reivindiquen el dret a parlar amb veu pròpia i no haver de repetir la posició de la institució i l’estat on es troben.



Veiem que la censura i la criminalització de la dissidència política tornen a les així dites democràcies liberals.
Veiem programes cancel·lats a tot arreu.
Veiem artistes i activistes detinguts al carrer.
Veiem que s’anul·len invitacions a artistes i activistes.
Veiem artistes i activistes silenciats a les xarxes.
Veiem que es tanquen pàgines web.
Veiem contractes que no es renoven.
Veiem artistes i activistes que perden les vies de finançament.



Article: “El comitè Museum Watch observa amb preocupació la terrible situació que s’està produint a Gaza i les seves repercussions en el món de l’art i la cultura, sobretot les conseqüències que està tenint per als artistes i programadors que expressen el seu suport al poble palestí”.

Article: “Dilluns 8 d’abril, el comitè executiu de l’ETH de Zuric va emetre un comunicat en què anunciaven la cancel·lació d’una conferència de Léopold Lambert, convidat per l’alumnat la institució”.



Ens dirigim als artistes i activistes cancel·lats per haver demanat un alto el foc i que es deixi de deshumanitzar el palestins.

Als artistes que renuncien a participar en esdeveniments en protesta per la censura institucional.


Veiem que el terreny per a aquest silenciament ja es preparava molt abans que comencés el genocidi de Gaza.
Veiem que l’excés d’informació ha creat les condicions per al silenci i la inacció.
Veiem la impossibilitat de l’art durant el genocidi.
Veiem la necessitat de l’art durant el genocidi.
Veiem com s’esquerden les nostres relacions.



Article: “Després d’una profunda reflexió en què em analitzat tot un seguit de possibilitats, hem decidit no participar en el programa ‘Lost ―You Go’ del Teatre Gorki, en protesta pel comunicat tan parcial que va fer arran de la suspensió de The Situation.”

Article: Els artistes Yto Barrada, Diedrick Brackens, Mounira al Solh i Cian Dayrit han decidit retirar les seves obres d’una exposició al Barbican de Londres en protesta per la cancel·lació d’una conferència de Pankaj Mishra. (Més tard, Zamthingla Ruivah i Art Jameel van secundar-los i van retirar el permís per exposar una pintura de Pacita Abad.)



Ens dirigim als directors d’institucions culturals forçats a dimitir per acusacions infundades d’antisemitisme.

Als directors jueus d’institucions culturals forçats a dimitir per acusacions infundades d’antisemitisme.


Veiem artistes i treballadors de la cultura provant d’endevinar l’opinió dels comitès culturals.
Veiem la proliferació de cartes obertes.
Veiem que la gent té por de signar aquestes cartes obertes.
Veiem que apareixen llistes de “bons” i “dolents”.
Veiem que les preguntes de molts estudiants queden sense respondre.
Veiem que les banderes palestines es retiren de les universitats.



Article: En el moment d’escriure aquestes línies, l’Arxiu del Silenci ― Llista pública de la Cancel·lació i el Silenciament (no exhaustiu) consta de 129 casos. L’última entrada és del 8 d’abril de 2024: «SWR decideix que Helen Fares no moderi el format de diàleg digital MixTalk per “les seves posicions polítiques extremistes» després que Fares pugés un vídeo a Instagram en què se la veia fer servir l’aplicació No Thanks, que ajuda a identificar els productes de les empreses que donen suport a Israel”.

Article: “Un museu alemany ha cancel·lat una exposició de Candice Breitz, programada per al 2024, arran de les declaracions de l’artista sobre la violència a Gaza, on els atacs aeris israelians han provocat milers de morts”.



Ens dirigim als estudiants a qui s’impedeix per qüestions formals que organitzin clubs de lectura en solidaritat amb Palestina.

Als docents a qui no es renova el contracte perquè han donat suport a les protestes dels estudiants contra el genocidi.


Veiem acadèmics, periodistes, artistes i poetes silenciats amb una escalada de mesures disciplinàries.
Veiem acadèmics, periodistes, artistes i poetes palestins assassinats a Gaza i en altres territoris.
Veiem que la vida i veu dels palestins i corren perill a tot el món.
Veiem escriptors que dimiteixen dels seus càrrecs en grans mitjans de comunicació, que es neguen a ser còmplices i deixen uns forats de la mida de la poesia.
Forats a la terra dels palestins.
Forats als cors dels palestins.
Gent que passa massa set per poder plorar.



Article: Anne Boyer: “He dimitit del càrrec de responsable de poesia de The New York Times Magazine. La guerra que l’Estat d’Israel duu a terme contra el poble de Gaza amb el suport dels Estats Units no és una guerra en favor de ningú. Ni dona ni donarà cap mena de seguretat a ningú, ni a Israel, ni als Estats Units ni a Europa, i sobretot no en donarà als molts jueus que han mort a mans d’aquells que falsament proclamen que lluiten en nom seu.”

Article: “Som testimonis del genocidi a Palestina, i alhora veiem com les mesures repressives contra els discursos propalestins s’intensifiquen arreu del món. Un dels últims exemples és el del professor Amin Husain, acomiadat de la feina que feia anys que exercia com a professor adjunt de la New York University per haver-se declarat contrari a la guerra que els Estats Units financen a Gaza”.



Ens dirigim als treballadors de la cultura que no volen que s’enregistrin les seves intervencions públiques per por de represàlies.

Als acadèmics a qui s’ha donat ordre de no fer classe, callar i quedar-se a casa fins que se’ls acabi el contracte.


Veiem vulneracions flagrants del dret internacional.
Veiem que la definició d’antisemitisme de l’IHRA limita les eines per combatre el feixisme.
Veiem que Palestina ens ajuda a entendre el colonialisme arreu del món.
Veiem que després de 76 anys d’ocupació es considera acceptable no abordar la qüestió de l’apartheid.
Veiem que després de les resolucions del Tribunal Internacional de Justícia i les Nacions Unides, el món, incloent-hi el de l’art, no ha de quedar en silenci.
Veiem que Palestina ens mira.
Sentim que Palestina ens escolta.



Article: “Benvolgut doctor Andreas Hoffmann, director general de Documenta i del museu Fridericianum, Després de la recent dimissió dels nostres apreciats col·legues Bracha Lichtenberg Ettinger i Ranjit Hoskoté, la resta de membres del Comitè de Sel·lecció [de la Documenta 16], hem decidit anunciar la nostra dimissió col·lectiva d’aquesta tasca tan honorable”.

Article: “Al Regne Unit, el grup anomenat ‘Advocats britànics per Israel’ han pressionat el vicerector de la Universitat de Manchester perquè, cito textualment, ’es plantegi les mesures disciplinàries que facin al cas» contra el director de la Whitworth Gallery, arran d’una exposició del col·lectiu Forensic Architecture que incloïa una declaració de solidaritat amb Palestina’.”



Ens dirigim als treballadors jueus de la cultura que són acusats d’antisemitisme segons la definició de l’IHRA.

Als artistes que es neguen a signar escrits que avalen la definició d’antisemitisme de l’IHRA.


Veiem com s’han destruït tots els centres d’art i les universitats, i centenars d’escoles de Gaza.
Veiem museus i arxius que cauen fets a miques, records que es converteixen en pols.
Veiem infants enterrats sota la pols.
Veiem infants que encara ballen entre la pols.
Tot i la pols, hi veiem més clar.
Veiem massa coses des de dalt.
Veiem ulls sota les runes.
Veiem que és un privilegi que ho puguem veure.
Volem deixar de veure i prou.
N’estem farts, de veure.



Article: “Parleu de les condicions en què hem de parlar, però hi ha gent que està morint”.

Article: “Els dos últims espais d’art contemporani de la Franja de Gaza van ser completament destruïts aquest mes de març durant la segona incursió militar israeliana a l’hospital d’Al-Shifa. La seu del Shababeek (finestra, en àrab) for Contemporary Art, una centre de divulgació i galeria sense ànim de lucre de la ciutat de Gaza, inaugurada el 2009, era a pocs metres del complex mèdic i va quedar completament arrasada quan les forces israelianes finalment van retirar-se”.

Article: Lana Bastašić, escriptora bosniana resident a Alemanya, va vincular la seva experiència de la guerra de Bòsnia al genocidi de Gaza. Bastašić va deixar S Fischer, l’editorial on feia cinc anys que publicava, perquè «no s’havia pronunciat clarament contra el genocidi que s’està produint a Gaza.



Ens dirigim als treballadors de la cultura a qui s’exigeix que matisin el respecte que expressen per a totes les vides humanes, com si no hagués d’incloure les vides palestines, a banda de les israelianes.

A les institucions artístiques i culturals que decideixen renunciar al finançament d’empreses i organitzacions que l’utilitzen per blanquejar per la via de la cultura l’apartheid i el genocidi.


Veiem que els diners determinen la nostra imaginació política.
Veiem que la imaginació es mor de gana.
Veiem que la gent es mor de gana.
Veiem que l’art mor allà on també mor la vida.
Veiem la censura preventiva com la nova eina de l’amo, que no servirà mai per desmuntar la casa de l’amo.
Sentim “Discreció, vigila què dius”.
Veiem que les institucions culturals europees s’instrumentalitzen per normalitzar el genocidi.
Veiem motius inconfessables per amagar el que està passant.
Veiem que tot plegat passa a la vista de tothom.
Veieu el mateix que nosaltres?
N’hi ha prou amb veure-ho i prou?
Què més esperem veure?
Cap advertència ens pot continuar protegint.



Article: “David Velasco, que duia el timó d’Artforum des de feia sis anys i que en feia 18 que treballava a la revista, ha estat acomiadat pels seus editors, que en un comunicat publicat al web de la revista afirmen que ‘molts han malinterpretat’ una carta oberta amb milers de signatures en suport de Palestina ‘com si fos un comunicat de la revista sobre un tema molt sensible i unes circumstàncies geopolítiques complexes’. La redactora Kate Sutton i els editors Zack Hatfield i Chloe Wyma, han dimitit en solidaritat amb Velasco”.

Article: “La primera retrospectiva nord-americana de Samia Halaby, considerada una de les artistes palestines vives més importants, ha estat sobtadament cancel·lada per funcionaris de la Universitat d’Indiana aquestes últimes setmanes”.



Ens dirigim als treballadors culturals que han deixat de rebre invitacions institucionals perquè han signat cartes obertes en què s’anomena i es condemna el genocidi.

Als treballadors culturals que volen denunciar el genocidi però no saben com, perquè les institucions on treballen han promogut una cultura del silenci.


Veiem massa institucions culturals que no saben què dir, que diuen qualsevol cosa i alhora no diuen res.
Estem dient alguna cosa?
Veiem massa institucions culturals que no fan res, per por de les conseqüències.
Estem fent alguna cosa?
Veiem institucions artístiques que es barallen entre elles.
Veiem que el sector cultural dubta.



Article: “L’organització Freemuse també assenyala els intents governamentals per controlar administrativament els museus i les institucions culturals del país i assegurar-se que promouen la presència d’obres amb missatges nacionalistes i progovernamentals en les seves exposicions [...] La interferència deliberada en la programació i la direcció de les institucions culturals i artístiques restringeix d’una manera dissimulada i inacceptable els drets del públic que accedeix a l’art”.



Ens dirigim als artistes que han vist com la universitat els cancel·lava projectes d’un any de durada i els deia que es quedessin els diners però no obrissin la boca.

Als advocats i acadèmics que treballen pro bono per denunciar la censura.


Veiem que tot continua com si res.
Veiem col·legues que callen per por de perdre el finançament.
Veiem col·legues amb por de perdre la feina i la manera com es guanyen la vida.
Veiem institucions culturals que continuen acceptant diners vinculats a Israel.
Veiem que la doble moral s’imposa a les biennals d’art.
Veiem la nostra complicitat quan participem en esdeveniments finançats pel capital i organitzats pels Estats que envien armes a Israel.
Veiem institucions culturals que no volen ―o no poden― prendre partit contra el genocidi.
Veiem molt poques institucions amb el valor necessari per prendre partit contra el genocidi.
Veiem que, si no parlem, tot continuarà igual.


17 d’abril de 2024





Image from homepage: lumbung press installation. Exhibition view of Song for Many Movements: Scenes of Collective Creation, MACBA. Photo: Miquel Coll, 2024. ©️ MACBA

Related activities

Related contributions and publications